Archive for març, 2009

Sobre el Rum-Rum del Jordi Mas

Un amic m’ha avisat que en el darrer apunt al bloc personal del Jordi Mas m’havia tocat el rebre -directament o indirecta-. També a Caliu, i a la vista d’això voldria dir-hi algunes paraules. Ja aviso d’entrada que 1) serà un rotllo una mica llarg i 2) qui busqui sang no la trobarà pas, ans al contrari.

Per començar, Jordi, i encara que d’entrada no sé si donaràs crèdit a les meves paraules, estic força d’acord amb el que hi dius. Massa vegades ens passem l’estona cercant els defectes o els errors dels altres enlloc de cercar-hi les coses positives. Si em permets, l’única nota negativa que diré sobre el teu post és que cau precisament en allò que denuncia. M’explico: En parlar del “rum-rum”, la URL a què enllaces és:

http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=667178&page=2&highlight=softcatal%E0

El “highlight=softcatalà” deixa entreveure que has realitzat una cerca als
fòrums d’ubuntu del mot “softcatalà”, i de totes les respostes que has
obtingut, t’has quedat amb les negatives, quan n’hi ha d’altres (de meves o
d’altres persones) de neutres o fins i tot positives. També n’hi ha d’altres de positives repartides per internet, com ara aquesta, o aquesta altra. Clar que si seguim buscant en trobarem de tots colors… i la tria que en fem condiciona l’opinió que ens formem sobre una persona, entitat o cosa i, de retruc, l’opinió que es fan de nosaltres les persones que esmentem. I això no ajuda precisament a apaivagar el “rum-rum”…

Però sí que és cert que en general trobem més comentaris negatius que positius. Jo mateix he fet comentaris molt negatius sobre -per exemple, ja que la citaves- la LinKat 1.0, i alguns de més positius. Penso que els comentaris negatius, “per se” no tenen perquè ser dolents, però cal que:

1) Siguin constructius (que proposin maneres de fer diferents).
2) També s’acompanyin de comentaris elogiosos quan toca.

Sobre el punt 2) potser és cert que ens falta posar-lo més en pràctica a tots plegats, i és que és fàcil recordar-te de criticar quan veus quelcom mal fet, però fàcil també de passar per alt les coses ben fetes, perquè hom considera que “naturalment” és el que cal fer. Sovint oblidem que fer les coses bé és l’excepció en aquest món. Procuraré tenir-ho en compte, ja que és el mateix que cal aplicar als fills, si en tenim. Només cal estendre una mica l’àmbit d’aplicació. 😀

Sobre el punt 1) cal dir que en certs entorns “hackers”, on les individualitats i l’amor propi pesen molt, a vegades certs tipus de consells es prenen com un atac personal per allò de “a mi no m’has de dir què haig de fer…”. Potser això es pot atenuar enviant les suggerències per correu privat, i no pas fer-les públiques en primera instància, perquè si ho fas públic l’altre es veu obligat a defensar-se, i normalment la millor manera és un bon atac… i en aquest cas ja la tenim muntada una altra vegada i la bola es va fent més i més grossa. A nivell personal (que és l’únic sobre el qual tinc control) també  procuraré tenir-ho en compte en el futur. Cadascú que actuï segons el dictat de la seva consciència.

Jordi, encara que compartim cognom, ens coneixem poc. Si no recordo malament, en persona no hem parlat mai i tota la interacció entre nosaltres, que no ha estat massa abundosa, ha estat bàsicament per correu electrònic, blocs o similars. El mateix puc dir de la resta de membres de Softcatalà, perquè no crec que mai hagi parlat amb més de 4 o 5.

Per deixar-ho ben clar, la meva opinió sobre Softcatalà és que:

1) Fa una gran tasca i de forma molt seriosa, tal i com s’han de fer les coses.

2) Té força gent, la majoria tècnicament molt bons en el camp lingüístic, i
això li dóna molta capacitat de reacció davant dels esdeveniments. Com a exemple, el document de resposta als canvis que pretén introduir el TERMCAT és molt bo.

3) En el passat ha tingut una tendència a fer passar com a seva (desconec si per activa o per passiva, segurament per la darrera, no cal veure sempre mala intenció arreu) qualsevol tasca de catalanització a les TIC duta a terme per voluntaris de la societat civil. Crec que això ha canviat en els darrers anys.

4) Tot l’anterior fa que els mitjans informatius moltes vegades identifiquin Català a les TIC amb Softcatalà. No és culpa de Softcatalà, però és així.

5) Personalment tendeixo a remarcar que hi ha tasques de catalanització a les TIC que no les duu a terme Softcatalà. Això ho faig per contribuir a donar visibilitat a aquests altres grups (KDE, GNU, Joomla, i tants altres…), però no pas per anar en contra de Softcatalà. Espero que ningú no ho interpreti com una agressió, perquè no hi ha tal intenció.

6) Penso que Softcatalà té la capacitat de liderar les reivindicacions sobre el Català a les noves tecnologies, i que cal que ho faci. Penso que les associacions i entitats catalanes de programari lliure (una petita part dels usuaris del català a les TIC) podem i hem de col·laborar en totes les reivindicacions que ens afectin i que Softcatalà lideri, perquè ben segur que seran raonables. I penso també que cal que Softcatalà exerceixi aquest lideratge de la manera més integradora possible, obrint-se proactivament a les aportacions de tothom tot respectant -i assumint si s’escau- les lògiques diferències i particularitats de cadascú. Si ho fa així, a més d’autoritat lingüística esdevindrà autoritat moral per a tothom, i aleshores estic convençut que es tindrà èxit i que es podrà subvertir la situació que denuncieu tu i el Cuchí. Em sembla que, entre tots, ganes no ens en falten.

Però abans hi ha una última qüestió que cal resoldre. La tracto, personalitzant, en el següent punt, però que es pot aplicar en general.

7) En el passat (o present, si comptem aquest missatge 🙂 he tingut algunes diferències amb alguna gent de Softcatalà per motius diversos, però tampoc res de greu. Això evidentment dificulta una relació fluïda, però també evidentment és una situació que es pot capgirar, i que no tinc cap interès en mantenir o fomentar. En canvi, no tinc cap problema de relació amb altra gent de Softcatalà. Si vols que et digui la veritat, a mi aquestes situacions de “mal rotllo” entre persones i/o associacions també em cansen, perquè obliguen tothom a estar sempre a la defensiva. Caldria aclarir-les, tot i que és complicat perquè, per posar un exemple concret, realment no hi pot haver res entre Caliu i Softcatalà (perquè les associacions no tenen vida pròpia), sinó més aviat entre algunes persones i unes altres. Aleshores les coses cal resoldre-les a nivell personal, cosa que és difícil atès que si et coneixes poc -o gens- i per tant no has desenvolupat vincles afectius envers l’altra persona, no tens cap estímul per fer l’esforç d’arreglar les coses.

Però es pot intentar -s’ha d’intentar-, pel bé comú, del Català i del Programari Lliure, que en aquest cas és el que ens uneix a tots.

Acabo. I repeteixo, perdó pel rotllo…