El maleït ordinador fa pudor

Al cap de poc d’haver tornat de les meves vacances d’estiu assisteixo astorat al debat sobre la introducció d’un ordinador portàtil de forma massiva (tot i que gradual) a les aules de primària i secundària. I dic astorat perquè la quantitat de declaracions, contra-declaracions, contradiccions i bajanades per minut que es poden arribar a dir o a escriure és esborronadora. El Zapatero es treu l’enèsim conillet de la màniga i ja em teniu la resta de polítics a dir-hi la seva ràpidament, per no perdre el compàs. I alguns es creuen prou valents per dir qualsevol disbarat perquè confien en que l’analfabetisme tecnològic de la majoria de la societat els ho taparà.

Jo en particular ho tinc molt clar, per diversos motius, els quals intento sintetitzar a continuació:

Qüestions educatives

Ningú, o molt pocs, es qüestionen la utilitat educativa que pot tenir una eina d’aquesta mena. Més encara, he sentit alguns polítics llançar-se irreflexivament a la piscina parlant com si això fos l’avenç educatiu del mil·leni.

Ben segur que la informàtica és una eina que cal conèixer bé en els temps actuals. Aquí, però, no es tracta d’aprendre (només) a fer anar els ordinadors sinó més aviat d’aprendre altres coses amb ajut dels ordinadors. L’experiència m’indica que pocs mestres estan preparats encara per usar correctament i treure suc a una eina així. I jo no he sentit a dir (almenys a nivell de Catalunya) que la introducció de l’ordinador vagi acompanyada d’un pla ambiciós de formació de mestres. Tampoc no he sentit els sindicats de mestres dir-hi la seva. Potser és que, fastiguejat, apago la ràdio, o potser el comitè d’empresa encara és de vacances.

En el nostre maltractat sistema educatiu, que en alguns aspectes és a la cua d’Europa, correm un risc molt elevat que aquest ordinador es converteixi en l’enèsim experiment educatiu d’uns polítics que naveguen sense cap mena de rumb a seguir. En educació ens calen solucions efectives, i no nous experiments. Perquè no anar a cercar idees als països on l’educació està funcionant bé? Un exemple: a Finlàndia, paradís modern de l’èxit educatiu, no tenen pas un ordinador per alumne. No importa la quantitat, senyors polítics, sinó la qualitat. I el sentit comú.

Per usar amb efectivitat una eina així cal tenir connexió a la xarxa via WiFi, cosa de la qual poques aules disposen encara. Com a ironia afegida comentaré que personalment conec casos d’escoles que han lluitat per tal d’eliminar antenes de telefonia mòbil d’edificis propers, amb l’argument que podrien provocar malalties greus als infants. Acceptaran ara sense reserves la introducció a l’aula de 25 antenes WiFi (mes la del punt d’accés) radiant prop dels caps dels alumnes?

D’altra banda una “joguina” com aquesta pot esdevenir fàcilment una eina més de distracció que d’estudi. Imaginem-nos només les possibilitats que els alumnes tenen per dissipar-se jugant, navegant per internet, o xatejant amb els companys. Fins i tot a l’aula, perquè per un mestre pot ser difícil controlar què fan 25 alumnes, sobretot si la disposició de l’aula no hi ajuda. I els alumnes aprenen ràpidament trucs per amagar allò que estan fent i fer veure que treballen (probablement seran els mateixos trucs que el seu pare aplica a l’oficina quan s’acosta el cap).

Com a “solució” al problema anterior aquest cap de setmana he sentit a Catalunya Ràdio que un polític afirmava que farien signar un document als pares atorgant permís al Departament d’Ensenyament per “entrar” remotament als ordinadors i monitorar allò que els alumnes estaven fent “per tal d’evitar mals usos”. Us prometo que vaig haver de pessigar-me per assegurar-me que no estava somiant. Però no. La frase deu estar als podcasts de la ràdio. Quina barbaritat! A banda dels enormes recursos informàtics que caldrien per monitorar constantment l’activitat de tants ordinadors alhora, hi ha maneres de saltar-se o dificultar aquest seguiment (com ho farien quan l’estudiant treballés des de casa?), i en qualsevol cas la mesura representa una intromissió inacceptable en la privacitat de les persones.

El programari

Quan escric això no se sap encara quina mena de programari, tant a nivell de sistema operatiu com de programari auxiliar, contindrà aquest ordinador. He sentit des de que seria un “llibre electrònic” fins a que cada família podria escollir el model que vulgui. Malauradament, molt em temo que ens tornarem a trobar amb un ordinador farcit de programari privatiu, de Microsoft i d’altres multinacionals. Si això es confirma serà evidentment molt negatiu, pels següents motius:

  • Contradiu la política del Departament d’Educació, que ha apostat pel programari lliure a través de la LinKat, i que ha destinat a aquesta distribució una quantitat notable de diner públic. Ningú no ha explicat què passarà amb això.
  • El programari privatiu fomenta l’aïllament i la insolidaritat dels seus usuaris, perquè prohibeix compartir-lo. Això va totalment en contra dels ideals que l’escola i la societat pretén ensenyar als infants, i per tant és un model a evitar.
  • Quan l’estat i/o la Generalitat es dediquen a finançar ordinadors amb programari privatiu estan destinant el diner de tots a mantenir unes multinacionals estrangeres i, per tant, estan enviant riquesa fora del país. Sense ser economista, diria que això no és mai un bona idea, i és totalment inacceptable en els temps de crisi que estem vivint. Si, pel contrari, els ordinadors estiguessin equipats amb programari lliure, el cost del programari seria nul i totes les possibles adaptacions que calgués fer les podrien fer empreses locals, sense dependre de ningú extern. No és la primera vegada que els soferts ciutadans assistim amb estupor a “regals” innecessaris d’aquesta mena a les multinacionals del programari, i jo em pregunto perquè els responsables d’aquestes malversacions de cabals públics no han estat jutjats encara.
  • A banda de les consideracions morals anteriors, també cal fer notar que si fem que els nostres infants “s’enganxin” a l’ús del programari privatiu els costarà molt en el futur fer el canvi a altres programes i sistemes operatius més beneficiosos per a ells. I això no fa sinó ajudar a perpetuar el monopoli que les multinacionals del programari ens imposen -i que ha estat condemnat per diferents tribunals en diverses ocasions-, cosa que MAI no jugarà a favor de l’usuari (preus alts, qualitat baixa, inseguretat…).
  • És molt poc probable que el programari privatiu estigui traduït totalment o parcial al català o a altres llengües minoritàries de l’Estat. Això no és un problema en el cas del programari lliure.

Qüestions pràctiques

Què passarà quan s’espatlli l’ordinador? La reparació pot trigar força temps, i mentrestant l’alumne no disposarà dels llibres digitals… D’altra banda avui he sentit que aquestes reparacions aniran a càrrec de les famílies, cosa que representa un cost addicional que amb els llibres no existia. Les famílies amb menys recursos no podran assumir-lo i seran les primeres a “despenjar-se” del projecte.

Creieu-me: un ordinador amb programari de Microsoft i a les mans d’estudiants de primària i secundària és un candidat patirà SEGUR alguna infecció per virus informàtics, troians o altres programes maliciosos en un termini no massa llarg. Deixant de banda el cost de la reparació, del qual acabo de parlar, les conseqüències d’això poden ser variades, des de la pèrdua de dades (treballs) fins a la revelació d’informació personal a tercers, els quals la poden aprofitar per a finalitats que els pares no consentirien.

Si la mesura s’implanta i es generalitza, resulta que tot estudiant de primària i secundària carretejarà un ordinador portàtil de casa a l’escola i viceversa, cosa que el converteix automàticament en un objectiu llaminer, fàcil i segur pels lladres, que es podran apropiar de l’ordinador amb graus variables d’intimidació.

Les editorials

En aquest punt estic literalment al·lucinant amb l’absolut silenci que les editorials estan mantenint en tot aquest procés. D’una banda se’ns diu que l’eina no substituirà els llibres de text convencionals, sinó que se’n farà un ús paral·lel, però d’altra banda també se’ns diu que les editorials hauran de digitalitzar els seus continguts (cosa que ja tenen feta, avui dia és impensable editar qualsevol llibre de text sense la informàtica). Imaginem-nos que una família compra aquest curs un llibre digital per al seu fill. El llibre és un fitxer informàtic. No es pot guixar ni trencar, no es fa malbé, no cal folrar-lo ni li pot caure el got de llet amb Cola-Cao del berenar pel damunt. Per tant, al final de curs està intacte i el podem aprofitar pels fills més petits, o revendre’l, cedir-lo, o donar-lo. La conseqüència lògica de tot això és que la venda de llibres cau en picat. I si tenim en compte la tradició del país d’usar de forma il·legal material protegit amb copyright, aleshores podem afirmar que l’editorial d’aquell llibre només vendrà un sol exemplar, i als cinc minuts la comunitat educativa ja se’l podrà baixar de l’eMule.

Certament exagero, però molt poc. Qualsevol artifici tecnològic que les editorials s’empesquin per evitar la còpia il·legal dels seus llibres, i forçar que els recomprem any rere any, està destinada al fracàs. Haurien d’haver après la lliçó fa molt de temps, veient com la gent se les empesca per saltar-se tota mena de proteccions: des dels jocs de les consoles fins al Blu-Ray, passant pels DVD, etc.

Per tant, aquesta mesura tal i com es planteja canviarà completament les regles del joc de l’edició de llibre de text en aquest país. Moltes editorials s’enfronten literalment a la seva desaparició (i de retruc moltes llibreries, que sobreviuen gràcies a la venda de llibre de text). Com és que ningú no en parla? Això fa pudor de socarrim.

En fi, podria seguir encara molt més, perquè em queden coses al pap, però l’apunt s’està fent llarg i ara tinc altra feina. Veurem com acaba tot això, però jo tinc clar que em negaré a que els meus fills usin aquesta eina en les condicions que, sembla, es plantegen.

20 Comments so far

  1. Giorgio Grappa on setembre 8th, 2009

    Orestes,

    Poques vegades, poquíssimes, puc dir que estic d’acord al 100 % amb el contingut d’un article; i quan dic “d’acord” vull dir que no tocaria ni una coma ni afegiria ni una síl·laba. Aquest decenni li ha tocat a aquest: crec que no t’has deixat ni un ítem al tinter!

    Passaré la veu.

  2. albir on setembre 8th, 2009

    Em passa com a en Giorgio amb aquest post, no hi puc estar més d’acord.

    Ja fa un parell de dies que vaig sentir no se quin politic parlant dels requeriments de com hauria de ser la màquina i deia algo de l’estil :

    “a part del programari cal que tinguin, bla bla bla…”

    a part del programari?!?!?!? maradadeu!!! ja em temo el pitjor.

    algunes marques comercials ja es deuen estar fregant les mans, per començar toshibas, que no hi tinc res con contra ni dic que siguin dolents, pero si encara no saben com han de ser aquests ordinadors, aleshores perque toshibas?

    si el programari esta per veure, espero que no sigui privatiu, perque si es aixi tampoc ningú ha dit res del cost de les llicències ? més diners cap a una altra empresa? o ja els anirà be no cobrar-les a canvi d’evangelitzar als més joves?

    i el manteniment , a part de pagar-lo els pares qui el fara? vaig sentir que tambe seria una empresa autoritzada? més diners per a una concessionaria? i quina ?

    en fi, em sembla que només hem vist la punta del iceberg, perque sobre el tema dels usos que se’n faci i si servirà per aconseguir sortir de la cua ja no m’hi poso perque no conec com estan les escoles pero molt em temo que no exageres ni un milímetre

    molt bon post

    salut

  3. SiscoGarcia on setembre 8th, 2009

    Es pot dir MÉS ALT però no més clar.

    1

  4. Papapep on setembre 8th, 2009

    Gràcies, Orestes, per posar per escrit, i ben exposat, el que tanta gent pensem. Tinc clar que a més de l’objecció de consciència (ja “demodé”) i la fiscal, ara tindrem “l’objecció de maquinari i programari educatiu”. El daltabaix que estan provocant aquests ineptes de polítics, en vers d’ocupar-se del que realment cal en aquests moments.

  5. latafanera.cat on setembre 8th, 2009

    El maleït ordinador fa pudor…

    L’autor de l’article analitza alguns aspectes d’aquest anunciat: Els més de 420.000 alumnes de 5è de primària que estudien en centres públics i concertats tindran a partir de setembre un ordinador portàtil personal amb el qual podran "continuar…

  6. orestes on setembre 8th, 2009

    @albir: En aquesta notícia es diu que Microsoft, per tal de donar suport a una iniciativa tan magnífica (que ells han contribuït a dissenyar a la seva mida, clar), oferirà “tot el programari” a a 40 eurillos/equip, en lloc dels 300€/equip que el programari té de “cost de mercat”. Prenen el lector per idiota, perquè d’una banda en una situació de monopoli el mercat no existeix, i de l’altra, hi ha productes de funcionalitat equivalent o superior que costen 0 euros.

    Mentiders! fan fàstic…

  7. Gabi on setembre 8th, 2009

    No passarà ni un mes que en sortiran noticies als mitjans.
    Els virus, troians, i el cost de manteniment dels portàtils serà portada. Ni que dir de la NULA formació del professorat.

  8. Arqueòleg Glamurós on setembre 8th, 2009

    L’ordinador és l’eina del futur! Amb un portatil per alumne por estudiar tota la ESO i Batxilelrat sense comprar un llibre, estalviant el mal d’esquena que produeix aquesta obsoleta eina antipedagògica

  9. Josep on setembre 8th, 2009
  10. Josep on setembre 8th, 2009

    Toshiba
    Microsoft
    PromoCaixa
    Telefónica
    http://www.iec.cat/recull/fitxers/09/09/06/000IFNGH.pdf

  11. orestes on setembre 8th, 2009

    @Arqueòleg glamurós: Jo diria que l’ordinador és una eina de present, i no es pot ignorar. Ara bé, cal tenir en compte que l’educació existeix des de temps immemorials, i que sempre s’ha fet sense ordinadors, i el cas és que la humanitat ha anat avançant, o sigui que jo no m’atreviria mai a titllar el llibre “d’obsoleta eina antipedagògica”. És una afirmació lleugera que cau pel seu propi pes quan hom ha tingut alguna vegada un bon llibre (que també n’hi ha) entre mans, i li ha estat útil per aprendre alguna cosa.

    I en el futur probablement seguirà essent igual, perquè el projecte aquest no pretén eliminar els llibres, només si de cas canviar-ne el format.

    Pel que fa a la teva afirmació de que no caldrà comprar ni un llibre, m’agradaria saber en què et bases per afirmar-ho.

    En la qüestió del mal d’esquena, admeto que aquest no és un problema menor, però no tinc clar que quedi resolt amb l’ordinador, perquè he sentit que no s’eliminarien els llibres completament. O sigui que els alumnes potser acaben carregant llibres *i* ordinador alhora.

    Però jo no crec que el centre de la qüestió sigui en quin format tindrem els llibres en el futur, sinó com usem l’ordinador per fer una educació més efectiva. No estic en contra de l’ús de les TIC a l’educació, i de fet les utilitzo a les meves classes com una eina més, però covo serioses sospites que la simple introducció massiva de l’ordinador a les aules, sense més, ens porti al nirvana educatiu que els polítics ens prometen. I el projecte del portàtil aquest té molts, molts, molts defectes i punts foscos.

  12. orestes on setembre 8th, 2009

    @Josep: Gràcies pels apunts. Algunes de les afirmacions que s’hi poden trobar ja les havia sentit, i altres són noves per mi i tracten alguns dels punts que jo comentava al meu post. De tota manera, una lectura atenta em provoca més dubtes que no pas em resol.

    Per exemple, es diu que els PC poden portar Windows o LinKat. Ara bé, tots aquests sistemes de supervisió, control de robatoris, etc. funcionaran sobre LinKat? No sé per què però sospito que no, i per tant s’estarà forçant tàcitament a les famílies a usar programari privatiu.

    I això del disc que s’autodestrueix sembla tret d’una peli del James Bond. Podríem fer una porra a veure qui encerta a quants usuaris els “explota” el disc dur la primera setmana d’implantació del projecte (reparació que hauran de pagar ells), perquè no s’han assabentat que han d’anar engegant l’ordinador a intervals regulars. Veurem per ventura aparèixer residències on es facin càrrec d’engegar l’ordinador mentre les famílies estiguin de vacances?

    Finalment, un aspecte absolutament essencial: segons el que s’afirma a l’article de EL PAIS, els nostres polítics ens estan canviant de forma subliminal el model econòmic i d’ús dels llibres de text. Ara, ens diuen, s’adquiriran llicències de llibres digitals. Això implica traslladar el model del programari privatiu als continguts digitals del llibre de text. Traduït a llenguatge vulgar significa que nosaltres no podrem comprar mai més un llibre de text, sinó que pagarem per un permís d’ús restringit, i no podrem reutilitzar-lo, deixar-lo o donar-lo com faríem amb un llibre tradicional.

  13. […] el meu post anterior orestes.caliu.cat/2009/09/08/el-maleit-ordinador-fa-pudor/ exposava les qüestions que em preocupen al voltant del projecte d’introduir un ordinador […]

  14. Elrohir on setembre 12th, 2009

    – portàtil: El problema més greu és que el portàtil és propietat de l’alumne. Algú vol cronometrar quant de temps trigrarà a connectar-se al messenger? a instalar-se l’emule? A omplir-lo de virus?

    – Netbook: No és un portàtil, és un Netbook. Un ordinador de dimensions molt reduïdes, pantalla no apte per a un treball continuu i teclat que obliga a una posició antinatural de les mans. Ja veurem quant durarà.

    – Editorials: Si no les has sentit, és que no has escoltat. Si has vist les condicions de l’IMEI, ja sabras que llibre digital no és un PDF, ja que s’exigeix interacció, interactivitat, i activitats resolubles online. És a dir, una plataforma. Sé d’editorials que ja s’han gastat més d’1.000.000 d’Euros a digitalitzar continguts i pateixen pels “ara a, ara b” de les administracions.

    – Programari privatiu: Malauradament qualsevol usuari de Linkat et podrà dir que aquesta dista força de ser una bona distribució. Linkat 3 sembla que va per millor camí, però … és una decisió difícil.

    – Microsoft: No sabies que quan la representant de Microsoft Ibèrica va anunciar el “software a preu especial” va dir que el deixava a preu d’una amanida? Si si! 40€ l’amanida de pebrots!

  15. orestes on setembre 13th, 2009

    @Elrohir:

    Inicialment no havia vist això dels 40€, fins que un lector em va passar un enllaç a una notícia on en parlava. També ho tracto en un comentari anterior.

    Un escàndol. El que més m’emprenya és quan diuen que 40€ és un regal comparat amb el valor “de mercat” d’aquest programari. Això és una falsedat absoluta.

  16. SiscoGarcia on setembre 14th, 2009

    Ups, al comentari anterior volia dir ” 1″ enlloc de dir “1”.

    Em reafirmo: 1

  17. my $log; on setembre 17th, 2009

    Qualitat, competitivitat i responsabilitat en els resultats…

    Avui he llegit el paràgraf que reprodueixo a continuació i no he pogut evitar de pensar en el que comentava l’Orestes sobre els ja famosos portàtils per a l’educació dels infants. Fa mesos la consultora McKinsey, veient que hi havia……

  18. Angel on setembre 17th, 2009

    Dons a mi ja m’agradaria tenir els alumnes a l’aula amb PC 1:1, molt preferiblement amb Linux (Linkat si no queda més remei) i veig bé que sigui un portàtil ja que no quedara irremeiablement sense ús el munt d’hores que els alumnes NO són al centre, i els alumnes no tindran perquè estar-se tancats a la seva habitació mentre el fan servir (facilitant la supervisió “laxa” dels pares si estan en una estància comuna).
    Jo ja començo a estar tip d’haver d’esperar que els companys es formin, jo ja m’he buscat la vida. Si esperem que el Departament ens formi de forma adient ho tenim clar! això no dona resultats a curt termini (abans de eleccions) i no hi ha “foto” possible.
    Al final, amb tanta precarietat TIC m’he trobat que en formar-se una mica els companys m’he quedat sense accés suficient a l’aula d’informàtica (ni 2:1) com per continuar amb el que havia començat a fer al respecte.
    I ara reinventa, …

  19. Jordi Alins on setembre 18th, 2009

    La màquina d’escriure no fa que les poesies siguin millors, ni els ordinadors milloraran l’educació.
    Es repeteix el problema dels anys 70 amb els MAVES, mitjans audiovisuals.
    Els projectors les col·leccions de diapositives, cintes magnetofòniques, que s’han florit als armaris ni es poden comptar. Primer perquè era material delicat, després perquè no es podien enfosquir les aules, ni hi havia un espai per aquesta finalitat. Qui en va sortir guanyant? Els fabricants de projectors, de magnetòfons i els de diapositives.
    L’augment de 27000 alumnes ha tingut com a resposta la tramesa d’ordinadors, l’alumnat necessita persones que els ajudin a fer-se una imatge del món, a saber-se relacionar i a administrar les emocions. La resta són contes de la vora del foc.

  20. […] banda, portàtils a dojo per a nens que no els […]

Leave a reply