Un cel blau per sostre

Enguany fa 25 anys que ens va deixar en Francesc Boix i Masramon. La vida se li escolà sota les rodes d’un tren a Malgrat de Mar, el 1984. Potser aquest nom no diu res a molta gent, però potser us serà més familiar si l’anomeno Xesco Boix, que és el nom que ha quedat gravat per sempre a la memòria de tantes i tantes persones d’aquest país.

És absolutament impossible resumir amb poques paraules l’enorme talla humana del Xesco, la seva generositat, el seu compromís ètic i social, la preocupació per la formació adequada dels infants i el treball rigorós per la cançó, la cultura popular i la llengua catalana, des d’una visió àmplia i universalista. Altres ja ho han fet per mi, i en aquest aspecte us recomano la lectura del llibre “Xesco Boix: Història de la nostra història“.

Personalment vaig tenir la immensa sort de tenir el Xesco com a professor de música (!) durant un any sencer a l’escola Gitanjali, de Badalona, on jo anava de petit. Si no vaig errat va ser a tercer, és a dir quan jo tenia uns 8 anys. Aleshores potser no ens adonàvem de l’enorme privilegi que suposava tenir-lo de mestre, i fins i tot trobàvem natural la seva manera de fer i els seus mètodes absolutament innovadors i trencadors per l’època, tenint en compte que corria l’any 1973 però la nostra escola apostava per la coeducació, l’ensenyament en català i s’inspirava en pedagogs com Rabindranath Tagore, Montessori, Pestalozzi….

Mural Xesco

En el marc dels diversos homenatges que se li han fet enguany per tot el país, a Badalona s’estan fent també una sèrie d’actes en record seu. En un d’ells en Noè Rivas, que va ser company del Xesco al grup “Els cinc dits d’una mà”, ens explicava que si el Xesco va tenir l’impacte que va tenir, és perquè feia la seva tasca amb una gran professionalitat, pouant amb la seva llibreta, infatigable, el folklore popular arreu dels països catalans i del món sencer, amb un amor infinit per la riquesa de la llengua.

I ens va transmetre una frase impagable del Xesco, que avui dia té més sentit que mai i que demostra la clarividència d’aquell home:

“Per treballar amb nens, hem de ser els millors.”
Xesco Boix

No Comment

No comments yet

Leave a reply