Archive for the 'Llibertats' Category

Son vostès

No acostumo (vaja, fins ara penso que no ho he fet mai) a escriure «posts» de caire polític al bloc, però fa poc vaig assistir a un acte organitzat per Òmnium Cultural de Badalona on diversos candidats al parlament residents en aquesta ciutat exposaven els programes de les seves respectives formacions en matèria de llengua, cultura i país. Per part dels representants dels partits «majoritaris» hi va haver un parell d’intervencions que em van indignar, i que no em puc estar de comentar.

El representant de CiU acusava els independentistes de fer “volar coloms”, i deia que ells sí que eren pragmàtics i que tocaven de peus a terra. «Marededéu» -vaig pensar-: CiU si que feia volar coloms quan aconsellava fer una visita a Fèlix Millet per tal que el Sr. Àngel Colom pogués volar lliure dels deutes contrets pel seu partit polític. Però no faré un acudit fàcil amb aquest tema, en primer lloc perquè acabo de fer-lo, i en segon lloc perquè no és aquesta ara la qüestió central.

La qüestió central és que portem 30 anys d’«autogovern» i, si bé al principi la nostra situació va millorar (cosa lògica,  d’altra banda, perquè sortíem d’una dictadura), ara ja fa molt de temps que empitjora contínuament. En tots els sentits. CiU porta tots aquests anys posant pastanagues davant dels nassos de la societat per poder «anar fent», però amb aquest «anar fent» tenim un atur pels núvols, un dèficit fiscal asfixiant, la llengua maltractada i arraconada, un
dels pitjors sistemes educatius d’Europa, infraestructures insuficients i obsoletes, i un llarg etcètera. I anem a menys.

La pastanaga d’aquestes eleccions és el concert econòmic. Doncs no, senyors/es de CiU. Ara ja «no cola». Són vostès qui ens hauran d’explicar, amb tot luxe de detalls, com s’ho faran per aconseguir el concert econòmic, quan és públic i notori que destacats dirigents del PP i PSOE s’hi han pronunciat en contra (l’últim ha estat Rajoy). I és que concedir el concert a Catalunya seria un suïcidi pel govern (estatal) de torn que ho aprovés, perquè totes les regions que ara viuen felices i subsidiades se li girarien automàticament en contra. I són milions de vots.

També ens hauran d’explicar, senyors/es de CiU, com s’ho faran, si és que aconsegueixen el concert, per arreglar altres temes com el de la llengua sense un estat propi. Com podran evitar els recursos jurídics contra les lleis aprovades pel parlament de Catalunya. Com podran evitar que el nostre país sigui un país de fireta. Se’ls gira feina, senyors de CiU.

L’altre comentari que em va indignar va ser obra de la representant del PSC quan afirmava que els anteriors governs de CiU havien invertit poc a Badalona, i que en canvi el tripartit i especialment el govern de Zapatero a través del «plan E» havia abocat força diners a Badalona.

Senyors/es del PSC: Jo no pago els meus impostos per tal que el Sr. Zapatero es pengi medalles, sinó perquè faci la seva feina. Només faltaria que l’estat no fes inversions a Catalunya! Però si es fan amb els nostres diners! I a sobre dieu que li hem d’estar agraïts? Com podem estar agraïts al govern central si les inversions que rebem són molt inferiors a les que ens pertocarien per nombre d’habitants? Com podem agrair que, amb els nostres diners, que necessitem més que
mai per millorar la sanitat, educació, polítiques socials, etc., s’estiguin per exemple finançant aeroports fantasma a Ciudad Real?

Senyors/es del PSC, haig de confessar que els admiro: Després de tot el que estem patint m’han d’explicar com s’ho fan per poder seguir dient que Espanya és la solució als nostres problemes sense que se’ls posi cara de toix. Com s’ho fan? Ignorància? Antidepressius? Vaselina? Estic meravellat…

Acabo. Ja n’hi ha prou de demanar explicacions als independentistes. Són vostès, senyors espanyolistes, regionalistes, autonomistes i federalistes càndids que tenen, ara, la pilota al seu teulat. Tenen al seu davant la impossible tasca de negar l’evidència que seguir dins l’estat espanyol és absolutament lesiu (lamento el flash) pel poble de Catalunya. Un estat que perjudica tots els catalans per igual, sense distinció d’ideologia o partit polític, s’emboliquin amb banderes o no. Bé, a tots potser no: se m’acut que els qui pitjor ho passen són els de Ciudadanos. Aquests, pobrets, estan tan perjudicats per l’espoliació fiscal que patim que han de fer campanya nus perquè no poden ni comprar-se roba per vestir-se (exceptuant potser l’Albert Rivera, que ara cobra un sou de l’administració i pot sortir vestit als cartells). Per això trobo molt encertat el seu eslògan electoral: «Rebélate». Només hi manca al darrere «Vota independencia».

Trobada de viquipedistes 2010 a Badalona

Ni que sigui perquè és a prop de casa, val la pena fer-ne la ressenya i donar-hi una mica de publicitat, atès que els i les  viquipedistes estan fent realment una tasca encomiable.

Pàgina amb informació de la trobada

La privatització del coneixement comença aquest setembre

En el meu post anterior exposava les qüestions que em preocupen al voltant del projecte d’introduir un ordinador portàtil a les aules de forma massiva. Avui, després d’haver llegit algunes notícies relacionades (com ara aquesta, gràcies Josep) i d’haver escoltat el conseller Maragall aquest matí a Catalunya Ràdio, voldria compartir unes altres reflexions, aquesta vegada sobre els continguts educatius, que fan el tema encara més preocupant.

Per començar definirem els continguts educatiu com tot aquell material didàctic que s’incorporarà a l’esmentat ordinador portàtil. És evident que la forma més simple de contingut educatiu és agafar un llibre de text i crear-ne una versió electrònica (en format PDF, per exemple) que pugui ser consultada, però el suport informàtic permet altres modalitats, com els materials en xarxa o fins i tot aplicacions educatives interactives.

Quan parlava d’això, jo em preguntava com s’ho farien les editorials per tal de compensar la reutilització d’aquests materials. Evidentment, com que els materials didàctics no es fan malbé en teoria es poden reutilitzar indefinidament en cursos posteriors. El resultat d’això és que les vendes de material baixen en picat i el negoci se’n va en orris. Per això m’estranyava del silenci que estan mantenint les editorials en tot aquest tema.

La clau per entendre el misteri la donava l’article de EL PAIS al qual enllaçava anteriorment, i l’hauria d’haver suposat si hagués pensat eln els continguts interactius. En resum: ara no pagarem per una entitat física, sinó que pagarem per una llicència d’ús.

Sembla un canvi subtil, que passarà desaparcebut (al principi) per moltes famílies, però té una gran trascendència. Pensem-hi:

  • Els materials didàctics que comprem ja no seran nostres, sinó que molt probablement pagarem només per un lloguer que haurem d’anar renovant anualment.
  • La llicència farà que mai més no podrem reaprofitar un llibre electrònic pels germans petits, ni deixar-lo als amics (serà il·legal). S’acaba la reutilització de llibres que va començar a impulsar la Generalitat fa uns anys.

En resum, se’ns està forçant a traslladar el nefast model del programari privatiu a l’àmbit dels continguts educatius.

Però com que aquest país és el paradís de la còpia il·legal de material protegit amb copyright, molts ja es deuen estar fregant les mans amb la idea de que els materials no els costaran un duro perquè se’ls baixaran de l’eMule. Ai, fillets, que errats que aneu! L’administració ja ho té tot previst: atès que no ens podem refiar que les famílies paguin cada curs el cost de les llicències preceptives, doncs la solució és que la compra la faci directament la Generalitat (a través de les escoles), i distribueixi el material al principi de cada curs.

Això evita la violació del copyright dels materials, i a mi d’entrada no em sembla malament. La llei del copyright és precisament la que permet l’existència de programari lliure sota la llicència GPL (i d’altres). Per tant, no estic d’acord amb la violació del dret que té cada autor a fer el que vulgui amb la seva obra (tot i que una exposició del tema amb tots els seus matisos requeriria molt d’espai i de temps).

A més, fa que la Generalitat es faci càrrec de la despesa de material educatiu, que ja és gratuït en algun ajuntament de Catalunya i en algunes autonomies de l’Estat. Ja era hora!

Ara bé, abans estàvem pagant els llibres amb els nostres diners (diner privat), i ara els nous continguts educatius els pagarà la Generalitat amb diner públic. Per tant, com a ciutadans tenim tot el dret a exigir que aquesta despesa es faci de la forma més eficaç i beneficiosa possible per al sofert contribuent.

Per exemple: els “llibres digitals” no tenen cap cost d’impressió, distribució i comercialització. Només té un cost la creació del contingut. Aleshores, una vegada aquests continguts han estat creats, quin sentit té anar pagant una llicència any rere any? La Generalitat podria perfectament comprar els continguts digitals als autors (o bé pagar pel seu desenvolupament específic), i una vegada fos la propietària dels drets d’autor (que haurem pagat entre tots), publicar-los amb una llicència que permetés un ús lliure dels mateixos. O es podria fomentar la generació de continguts lliures en xarxa (tipus viquipèdia) finançant la creació d’àrees específiques que podrien desenvolupar els docents del país amb més empenta i interès. Només apunto dues idees. Segur que n’hi ha moltes altres.

En fi, que no ens deixem enganyar ni imposar alegrement un model de coneixement privatiu, de lloguer, i forcem l’administració a actuar pel bé comú d’una punyetera vegada. Si ens hi posem, que sigui amb totes les conseqüències.

Pàgina següent »