Archive for the 'Kubuntu' Category

Es mou el panorama dels navegadors en GNU/Linux

Els qui em coneixeu ja sabeu que, per raons ara molt llargues de relatar, sóc un usuari irreductible de KDE. Però hi ha una element important del KDE que sempre m’ha desagradat: parlo del Konqueror, el navegador per omissió.

Això és així perquè és una aplicació que, tot i tenir múltiples utilitats (gestor de fitxers, etc.) mai no ha acabat d’anar del tot fina en la seva utilitat principal, que és la de presentar planes web. La majoria es veuen bé, i fins i tot és un navegador que passa el test ACID3 amb puntuació elevada, però de tant en tant et trobes amb un web que, ja sigui pel javascript, codi HTML/CSS erroni, o el que sigui, es veu malament o simplement no es veu.

Així les coses, sempre he acabat usant dos navegadors: el Konqueror per la majoria de pàgines, perquè en compartir llibreries amb la resta de l’escriptori carrega molt ràpidament, i el Firefox per les pàgines que el Konqueror no tracta bé.

De tota manera, mai no he estat del tot còmode amb aquesta solució: El Firefox és un molt bon programa, molt personalitzable i configurable, però és lent en carregar (sobretot la primera vegada), no s’integra massa bé en l’escriptori KDE, i no té un motor javascript massa bo, tant per la seva lentitud com pel compliment dels estàndards (tot i que darrerament aquest aspecte ha millorat força, encara es queda en un 93% del test Acid3).

Per això l’aparició (tot i que encara en fase de desenvolupament) del Chromium per GNU/Linux ha estat com una alenada d’aire fresc. Els que useu qualsevol dels sabors d’ubuntu el podeu provar gràcies als paquets que s’actualitzen diàriament a través d’un repositori PPA. Els que useu la Karmic, només cal que afegiu el repositori “ppa:chromium-daily/ppa”, actualitzeu la llista de paquets i instal·leu el paquet chromium-browser-xxx.

Si ho feu, veureu que és espectacularment ràpid (gairebé ratllant l’absurd, diria 🙂 ), i que passa el test Acid3 amb un 100%. A més, tot i ser una versió alpha, encara és l’hora que m’ha de petar, i ja porto algunes setmanes amb ell (això ho estic escrivint des del Chromium).

Això si, de moment no té tantes capacitats de personalització com el Firefox però, honestament, penso que la immensa majoria de personalitzacions són absolutament prescindibles (almenys per a mi). I probablement és només una qüestió de temps que veiem aparèixer amplis conjunts de connectors, extensions i pells per al Chromium.

Benvingut, doncs, Chromium, i gràcies a Google i a la resta de desenvolupadors que l’estan fent possible.

Nota Final: Hi ha hagut certa controvèrsia pel fet que el Chromium, en tenir codi que deriva del Google Chrome, incorpora tota una sèrie de característiques per permetre a google fer un seguiment de l’activitat de navegació de l’usuari. Però com que estem parlant de programes de codi obert, és perfectament possible eliminar tot aquest codi del chromium i produir un navegador “net”. Això és precisament el que pretén el projecte “SRWare Iron“.

L’any del KDE

Fa dies que no escrivia al bloc, però des del primer de gener que tenia ganes d’iniciar un article amb aquest títol. Però fa poc que s’ha fet públic que els lectors de la revista Linux Format han escollit l’escriptori KDE com un dels 10 projectes de programari lliure de l’any 2008, i aquest fet m’ha esperonat a agafar el teclat.

La idea és que, sense desmerèixer per a res la tasca que duen a terme altres escriptoris, aquest 2009 pot ser un any on la implantació del KDE conegui un fort increment. Hi ha diversos motius per pensar-ho, però en voldria destacar especialment tres:

1) Un escriptori modern i totalment renovat

El KDE 4.0 va veure la llum fa un any. Fou una versió amb molts errors i mancances, però els desenvolupadors necessitaven alliberar-la per tal que els usuaris més avançats la provessin i comencessin a enviar informes d’errors. Fou seguida al juliol passat per la KDE 4.1, que ja incorporava moltes correccions i millores, i era plenament usable, però que encara patia diverses mancances en aplicacions clau, que encara no havien estat portades a les tecnologies del KDE4 (tot i que les aplicacions per KDE3 seguien existint).

Durant tot aquest any l’activitat desenvolupadora ha estat frenètica: durant el 2008 s’han creat 301 nous comptes de Subversion al servidors de KDE, i les estadístiques de modificacions fetes al codi del KDE (amb gràfics tan curiosos com aquest) mostren un promig de 1 commit cada 5 minuts, tot per tal de tenir una versió 4.2 molt millorada respecte les seves predecessores, i plenament usable per tot tipus d’usuaris.

Ara mateix estic provant el KDE 4.2 i és preciós. Molt bo. Ple de novetats qe faciliten les coes a l’usuari. Millora en cada actualització. Té aplicacions de primera línia (Amarok, Digikam, Dolphin…). Què més us puc dir, excepte que la proveu, si encara no ho heu fet? els usuaris de Kubuntu la tindreu disponible a la versió 9.04 (Jaunty), o en paquets extraoficials si no voleu esperar.

2) El canvi de llicència de les llibreries biblioteques Qt

Com és conegut, el KDE es basa en unes llibreries biblioteques gràfiques anomenades “Qt“, i desenvolupades originàriament per l’empresa Trolltech. Des que Nokia va comprar l’empresa Trolltech s’ha especulat molt sobre el futur de les Qt, que alguns no veien massa clar.

Ben al contrari, fa uns dies s’ha anunciat a bastament que Nokia ha decidit oferir les llibreries biblioteques Qt sota llicència LGPL, a més de les ja existents (GPL i comercial). Això permetrà que diversos desenvolupadors privats o corporatius utilitzin les Qt quan fins ara no ho feien perquè trobaven la GPL “massa lliure” o la llicència comercial “massa cara”. Més adopció de les Qt farà incrementar el coneixement d’aquesta llibreria biblioteca, la millorarà, i això beneficiarà directament el KDE.

(Edito: afegeixo una tercera entrada)

3) El caràcter multiplataforma

Les llibreries biblioteques Qt són multiplataforma: qualsevol aplicació que es desenvolupi amb elles funcionarà sense canvis (o amb canvis mínims, no sóc expert en això) sobre GNU/Linux, Mac, Windows i altres plataformes, concretament algunes de dispositius mòbils. Això és enormement interessant per a qualsevol desenvolupador, per raons òbvies. El problema que hi havia fins a la versió 3 de les Qt és que la llicència no permetia desenvolupar aplicacions lliures sota Windows i altres plataformes. Per això el projecte KDE no es va preocupar mai massa de fer que les seves aplicacions funcionessin correctament en un entorn Windows.

Però Trolltech, amb la versió 4 de les Qt va canviar la llicència i de sobte va ser possible desenvolupar aplicacions lliures basades en Qt també sota windows. Per tant, totes les aplicacions del KDE4 (que es basen ja en les Qt4) poden córrer legalment també sota windows i hi ha un projecte en marxa dedicat a fer els retocs necessaris per tal de fer-ho possible (cal notar que encara que les Qt siguin multiplataforma, les aplicacions que corren sobre elles no tenen perquè ser-ho: s’han de fer les coses ben fetes).

Evidentment, un fet com aquest fa augmentar de forma increïble els usuaris potencials d’aplicacions KDE, i pot contribuir decisivament a la seva expansió aquest any i els posteriors.

No m’estenc més. Ens veiem d’ací a un any per comprovar si s’han fet realitat totes aquestes previsions!

Publicat el Kdenlive 0.7

Kdenlive és un editor no lineal de vídeo (NLE), de la família de l’Adobe Premiere, però totalment programari lliure, al revés que aquest.

Recentment els programadors de Kdenlive han estat treballant de valent i han publicat una nova versió que des del meu punt de vista possiblement és el millor NLE per GNU/Linux (si exceptuem, pel que diuen, a Cinelerra, el qual personalment no he conseguit fer funcionar més de 5 minuts seguits sense que em petés).

Aquesta nova versió té com a principal novetat la migració a KDE4. Això vol dir, entre d’altres coses, una interfícies més xula i integrada amb l’escriptori més nou de KDE: ara, a més, es reben notificacions, hi ha informació de com marxa el treball, anotacions Nepomuk, etc.

També trobarem un augment de velocitat en totes aquelles operacions que impliquen a la línia de temps. D’altra banda, s’han afegit nous efectes i transicions i un millor suport per a Freio. El renderitzat del vídeo és ara completament independent de l’aplicació principal (la qual cosa permet continuar treballant encara que el programa estigui renderitzant).

De moment només hi ha paquets per Debian (al repositori del Marillat), Mandriva i SuSE

però els més impacients podeu provar el Kdenlive Building Wizard, un script que automatitza el procés de compilació.

Pàgina següent »