Son vostès

No acostumo (vaja, fins ara penso que no ho he fet mai) a escriure «posts» de caire polític al bloc, però fa poc vaig assistir a un acte organitzat per Òmnium Cultural de Badalona on diversos candidats al parlament residents en aquesta ciutat exposaven els programes de les seves respectives formacions en matèria de llengua, cultura i país. Per part dels representants dels partits «majoritaris» hi va haver un parell d’intervencions que em van indignar, i que no em puc estar de comentar.

El representant de CiU acusava els independentistes de fer “volar coloms”, i deia que ells sí que eren pragmàtics i que tocaven de peus a terra. «Marededéu» -vaig pensar-: CiU si que feia volar coloms quan aconsellava fer una visita a Fèlix Millet per tal que el Sr. Àngel Colom pogués volar lliure dels deutes contrets pel seu partit polític. Però no faré un acudit fàcil amb aquest tema, en primer lloc perquè acabo de fer-lo, i en segon lloc perquè no és aquesta ara la qüestió central.

La qüestió central és que portem 30 anys d’«autogovern» i, si bé al principi la nostra situació va millorar (cosa lògica,  d’altra banda, perquè sortíem d’una dictadura), ara ja fa molt de temps que empitjora contínuament. En tots els sentits. CiU porta tots aquests anys posant pastanagues davant dels nassos de la societat per poder «anar fent», però amb aquest «anar fent» tenim un atur pels núvols, un dèficit fiscal asfixiant, la llengua maltractada i arraconada, un
dels pitjors sistemes educatius d’Europa, infraestructures insuficients i obsoletes, i un llarg etcètera. I anem a menys.

La pastanaga d’aquestes eleccions és el concert econòmic. Doncs no, senyors/es de CiU. Ara ja «no cola». Són vostès qui ens hauran d’explicar, amb tot luxe de detalls, com s’ho faran per aconseguir el concert econòmic, quan és públic i notori que destacats dirigents del PP i PSOE s’hi han pronunciat en contra (l’últim ha estat Rajoy). I és que concedir el concert a Catalunya seria un suïcidi pel govern (estatal) de torn que ho aprovés, perquè totes les regions que ara viuen felices i subsidiades se li girarien automàticament en contra. I són milions de vots.

També ens hauran d’explicar, senyors/es de CiU, com s’ho faran, si és que aconsegueixen el concert, per arreglar altres temes com el de la llengua sense un estat propi. Com podran evitar els recursos jurídics contra les lleis aprovades pel parlament de Catalunya. Com podran evitar que el nostre país sigui un país de fireta. Se’ls gira feina, senyors de CiU.

L’altre comentari que em va indignar va ser obra de la representant del PSC quan afirmava que els anteriors governs de CiU havien invertit poc a Badalona, i que en canvi el tripartit i especialment el govern de Zapatero a través del «plan E» havia abocat força diners a Badalona.

Senyors/es del PSC: Jo no pago els meus impostos per tal que el Sr. Zapatero es pengi medalles, sinó perquè faci la seva feina. Només faltaria que l’estat no fes inversions a Catalunya! Però si es fan amb els nostres diners! I a sobre dieu que li hem d’estar agraïts? Com podem estar agraïts al govern central si les inversions que rebem són molt inferiors a les que ens pertocarien per nombre d’habitants? Com podem agrair que, amb els nostres diners, que necessitem més que
mai per millorar la sanitat, educació, polítiques socials, etc., s’estiguin per exemple finançant aeroports fantasma a Ciudad Real?

Senyors/es del PSC, haig de confessar que els admiro: Després de tot el que estem patint m’han d’explicar com s’ho fan per poder seguir dient que Espanya és la solució als nostres problemes sense que se’ls posi cara de toix. Com s’ho fan? Ignorància? Antidepressius? Vaselina? Estic meravellat…

Acabo. Ja n’hi ha prou de demanar explicacions als independentistes. Són vostès, senyors espanyolistes, regionalistes, autonomistes i federalistes càndids que tenen, ara, la pilota al seu teulat. Tenen al seu davant la impossible tasca de negar l’evidència que seguir dins l’estat espanyol és absolutament lesiu (lamento el flash) pel poble de Catalunya. Un estat que perjudica tots els catalans per igual, sense distinció d’ideologia o partit polític, s’emboliquin amb banderes o no. Bé, a tots potser no: se m’acut que els qui pitjor ho passen són els de Ciudadanos. Aquests, pobrets, estan tan perjudicats per l’espoliació fiscal que patim que han de fer campanya nus perquè no poden ni comprar-se roba per vestir-se (exceptuant potser l’Albert Rivera, que ara cobra un sou de l’administració i pot sortir vestit als cartells). Per això trobo molt encertat el seu eslògan electoral: «Rebélate». Només hi manca al darrere «Vota independencia».

1 Comment so far

  1. Son vostès // la tafanera on novembre 22nd, 2010

    […] Son vostès orestes.caliu.cat/2010/11/22/son-vostes/  per mqlb fa 4 segons […]

Leave a reply