Archive for the 'Opinió' Category

Enganxats a la cadira

Feu una prova senzilla: dediqueu una petita estona a repassar el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d’aquestes darreres setmanes.

Què hi trobareu? Doncs una gran quantitat de resolucions per les quals s’adjudiquen a determinades persones llocs de treball a l’administració. Només avui dia 24 de novembre hi ha totes aquestes:
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10295041.pdf (sembla que aquest no pertocava).
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10300129.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10300025.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10300084.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10307027.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10313007.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10314012.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10320021.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10320115.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5762/10306127.pdf

I així dia rere dia. Clarament alguns càrrecs de confiança, designats «a dit» per l’amic polític de torn, s’asseguren el lloc de treball davant d’un imminent i previsible canvi de govern. NOTA IMPORTANT: Un lector m’ha fet notar que el primer enllaç (ara esborrat) no s’ajusta a la situació que descric. Vull que quedi clar que aquesta no pretén ser una llista exacta, ni tan sols exhaustiva. Qui vulgui i hi entengui s’haurà de dedicar ell mateix a repassar el DOGC de les últimes setmanes per tal de destriar el gra de la palla.

Si, ja ho sé, potser sóc injust, perquè aquelles persones que a les quals se’ls ha adjudicat legítimament una plaça no en tenen cap culpa d’haver-se vist barrejades en aquest fangar, però en aquest cas deixeu-me fer com un episodi històric que em repugna especialment: quan els croats van entrar a Besiers cridant: «mateu-los a tots: Déu ja reconeixerà els seus».

Us imagineu quants diners ens costaran als catalans aquests càrrecs, segurament inútils (perquè fins ara s’ha funcionat sense ells)?

Ja ho deia Al Tall (i Jaume I): VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!!

Un cel blau per sostre

Enguany fa 25 anys que ens va deixar en Francesc Boix i Masramon. La vida se li escolà sota les rodes d’un tren a Malgrat de Mar, el 1984. Potser aquest nom no diu res a molta gent, però potser us serà més familiar si l’anomeno Xesco Boix, que és el nom que ha quedat gravat per sempre a la memòria de tantes i tantes persones d’aquest país.

És absolutament impossible resumir amb poques paraules l’enorme talla humana del Xesco, la seva generositat, el seu compromís ètic i social, la preocupació per la formació adequada dels infants i el treball rigorós per la cançó, la cultura popular i la llengua catalana, des d’una visió àmplia i universalista. Altres ja ho han fet per mi, i en aquest aspecte us recomano la lectura del llibre “Xesco Boix: Història de la nostra història“.

Personalment vaig tenir la immensa sort de tenir el Xesco com a professor de música (!) durant un any sencer a l’escola Gitanjali, de Badalona, on jo anava de petit. Si no vaig errat va ser a tercer, és a dir quan jo tenia uns 8 anys. Aleshores potser no ens adonàvem de l’enorme privilegi que suposava tenir-lo de mestre, i fins i tot trobàvem natural la seva manera de fer i els seus mètodes absolutament innovadors i trencadors per l’època, tenint en compte que corria l’any 1973 però la nostra escola apostava per la coeducació, l’ensenyament en català i s’inspirava en pedagogs com Rabindranath Tagore, Montessori, Pestalozzi….

Mural Xesco

En el marc dels diversos homenatges que se li han fet enguany per tot el país, a Badalona s’estan fent també una sèrie d’actes en record seu. En un d’ells en Noè Rivas, que va ser company del Xesco al grup “Els cinc dits d’una mà”, ens explicava que si el Xesco va tenir l’impacte que va tenir, és perquè feia la seva tasca amb una gran professionalitat, pouant amb la seva llibreta, infatigable, el folklore popular arreu dels països catalans i del món sencer, amb un amor infinit per la riquesa de la llengua.

I ens va transmetre una frase impagable del Xesco, que avui dia té més sentit que mai i que demostra la clarividència d’aquell home:

“Per treballar amb nens, hem de ser els millors.”
Xesco Boix

El maleït ordinador fa pudor

Al cap de poc d’haver tornat de les meves vacances d’estiu assisteixo astorat al debat sobre la introducció d’un ordinador portàtil de forma massiva (tot i que gradual) a les aules de primària i secundària. I dic astorat perquè la quantitat de declaracions, contra-declaracions, contradiccions i bajanades per minut que es poden arribar a dir o a escriure és esborronadora. El Zapatero es treu l’enèsim conillet de la màniga i ja em teniu la resta de polítics a dir-hi la seva ràpidament, per no perdre el compàs. I alguns es creuen prou valents per dir qualsevol disbarat perquè confien en que l’analfabetisme tecnològic de la majoria de la societat els ho taparà.

Jo en particular ho tinc molt clar, per diversos motius, els quals intento sintetitzar a continuació:

Qüestions educatives

Ningú, o molt pocs, es qüestionen la utilitat educativa que pot tenir una eina d’aquesta mena. Més encara, he sentit alguns polítics llançar-se irreflexivament a la piscina parlant com si això fos l’avenç educatiu del mil·leni.

Ben segur que la informàtica és una eina que cal conèixer bé en els temps actuals. Aquí, però, no es tracta d’aprendre (només) a fer anar els ordinadors sinó més aviat d’aprendre altres coses amb ajut dels ordinadors. L’experiència m’indica que pocs mestres estan preparats encara per usar correctament i treure suc a una eina així. I jo no he sentit a dir (almenys a nivell de Catalunya) que la introducció de l’ordinador vagi acompanyada d’un pla ambiciós de formació de mestres. Tampoc no he sentit els sindicats de mestres dir-hi la seva. Potser és que, fastiguejat, apago la ràdio, o potser el comitè d’empresa encara és de vacances.

En el nostre maltractat sistema educatiu, que en alguns aspectes és a la cua d’Europa, correm un risc molt elevat que aquest ordinador es converteixi en l’enèsim experiment educatiu d’uns polítics que naveguen sense cap mena de rumb a seguir. En educació ens calen solucions efectives, i no nous experiments. Perquè no anar a cercar idees als països on l’educació està funcionant bé? Un exemple: a Finlàndia, paradís modern de l’èxit educatiu, no tenen pas un ordinador per alumne. No importa la quantitat, senyors polítics, sinó la qualitat. I el sentit comú.

Per usar amb efectivitat una eina així cal tenir connexió a la xarxa via WiFi, cosa de la qual poques aules disposen encara. Com a ironia afegida comentaré que personalment conec casos d’escoles que han lluitat per tal d’eliminar antenes de telefonia mòbil d’edificis propers, amb l’argument que podrien provocar malalties greus als infants. Acceptaran ara sense reserves la introducció a l’aula de 25 antenes WiFi (mes la del punt d’accés) radiant prop dels caps dels alumnes?

D’altra banda una “joguina” com aquesta pot esdevenir fàcilment una eina més de distracció que d’estudi. Imaginem-nos només les possibilitats que els alumnes tenen per dissipar-se jugant, navegant per internet, o xatejant amb els companys. Fins i tot a l’aula, perquè per un mestre pot ser difícil controlar què fan 25 alumnes, sobretot si la disposició de l’aula no hi ajuda. I els alumnes aprenen ràpidament trucs per amagar allò que estan fent i fer veure que treballen (probablement seran els mateixos trucs que el seu pare aplica a l’oficina quan s’acosta el cap).

Com a “solució” al problema anterior aquest cap de setmana he sentit a Catalunya Ràdio que un polític afirmava que farien signar un document als pares atorgant permís al Departament d’Ensenyament per “entrar” remotament als ordinadors i monitorar allò que els alumnes estaven fent “per tal d’evitar mals usos”. Us prometo que vaig haver de pessigar-me per assegurar-me que no estava somiant. Però no. La frase deu estar als podcasts de la ràdio. Quina barbaritat! A banda dels enormes recursos informàtics que caldrien per monitorar constantment l’activitat de tants ordinadors alhora, hi ha maneres de saltar-se o dificultar aquest seguiment (com ho farien quan l’estudiant treballés des de casa?), i en qualsevol cas la mesura representa una intromissió inacceptable en la privacitat de les persones.

El programari

Quan escric això no se sap encara quina mena de programari, tant a nivell de sistema operatiu com de programari auxiliar, contindrà aquest ordinador. He sentit des de que seria un “llibre electrònic” fins a que cada família podria escollir el model que vulgui. Malauradament, molt em temo que ens tornarem a trobar amb un ordinador farcit de programari privatiu, de Microsoft i d’altres multinacionals. Si això es confirma serà evidentment molt negatiu, pels següents motius:

  • Contradiu la política del Departament d’Educació, que ha apostat pel programari lliure a través de la LinKat, i que ha destinat a aquesta distribució una quantitat notable de diner públic. Ningú no ha explicat què passarà amb això.
  • El programari privatiu fomenta l’aïllament i la insolidaritat dels seus usuaris, perquè prohibeix compartir-lo. Això va totalment en contra dels ideals que l’escola i la societat pretén ensenyar als infants, i per tant és un model a evitar.
  • Quan l’estat i/o la Generalitat es dediquen a finançar ordinadors amb programari privatiu estan destinant el diner de tots a mantenir unes multinacionals estrangeres i, per tant, estan enviant riquesa fora del país. Sense ser economista, diria que això no és mai un bona idea, i és totalment inacceptable en els temps de crisi que estem vivint. Si, pel contrari, els ordinadors estiguessin equipats amb programari lliure, el cost del programari seria nul i totes les possibles adaptacions que calgués fer les podrien fer empreses locals, sense dependre de ningú extern. No és la primera vegada que els soferts ciutadans assistim amb estupor a “regals” innecessaris d’aquesta mena a les multinacionals del programari, i jo em pregunto perquè els responsables d’aquestes malversacions de cabals públics no han estat jutjats encara.
  • A banda de les consideracions morals anteriors, també cal fer notar que si fem que els nostres infants “s’enganxin” a l’ús del programari privatiu els costarà molt en el futur fer el canvi a altres programes i sistemes operatius més beneficiosos per a ells. I això no fa sinó ajudar a perpetuar el monopoli que les multinacionals del programari ens imposen -i que ha estat condemnat per diferents tribunals en diverses ocasions-, cosa que MAI no jugarà a favor de l’usuari (preus alts, qualitat baixa, inseguretat…).
  • És molt poc probable que el programari privatiu estigui traduït totalment o parcial al català o a altres llengües minoritàries de l’Estat. Això no és un problema en el cas del programari lliure.

Qüestions pràctiques

Què passarà quan s’espatlli l’ordinador? La reparació pot trigar força temps, i mentrestant l’alumne no disposarà dels llibres digitals… D’altra banda avui he sentit que aquestes reparacions aniran a càrrec de les famílies, cosa que representa un cost addicional que amb els llibres no existia. Les famílies amb menys recursos no podran assumir-lo i seran les primeres a “despenjar-se” del projecte.

Creieu-me: un ordinador amb programari de Microsoft i a les mans d’estudiants de primària i secundària és un candidat patirà SEGUR alguna infecció per virus informàtics, troians o altres programes maliciosos en un termini no massa llarg. Deixant de banda el cost de la reparació, del qual acabo de parlar, les conseqüències d’això poden ser variades, des de la pèrdua de dades (treballs) fins a la revelació d’informació personal a tercers, els quals la poden aprofitar per a finalitats que els pares no consentirien.

Si la mesura s’implanta i es generalitza, resulta que tot estudiant de primària i secundària carretejarà un ordinador portàtil de casa a l’escola i viceversa, cosa que el converteix automàticament en un objectiu llaminer, fàcil i segur pels lladres, que es podran apropiar de l’ordinador amb graus variables d’intimidació.

Les editorials

En aquest punt estic literalment al·lucinant amb l’absolut silenci que les editorials estan mantenint en tot aquest procés. D’una banda se’ns diu que l’eina no substituirà els llibres de text convencionals, sinó que se’n farà un ús paral·lel, però d’altra banda també se’ns diu que les editorials hauran de digitalitzar els seus continguts (cosa que ja tenen feta, avui dia és impensable editar qualsevol llibre de text sense la informàtica). Imaginem-nos que una família compra aquest curs un llibre digital per al seu fill. El llibre és un fitxer informàtic. No es pot guixar ni trencar, no es fa malbé, no cal folrar-lo ni li pot caure el got de llet amb Cola-Cao del berenar pel damunt. Per tant, al final de curs està intacte i el podem aprofitar pels fills més petits, o revendre’l, cedir-lo, o donar-lo. La conseqüència lògica de tot això és que la venda de llibres cau en picat. I si tenim en compte la tradició del país d’usar de forma il·legal material protegit amb copyright, aleshores podem afirmar que l’editorial d’aquell llibre només vendrà un sol exemplar, i als cinc minuts la comunitat educativa ja se’l podrà baixar de l’eMule.

Certament exagero, però molt poc. Qualsevol artifici tecnològic que les editorials s’empesquin per evitar la còpia il·legal dels seus llibres, i forçar que els recomprem any rere any, està destinada al fracàs. Haurien d’haver après la lliçó fa molt de temps, veient com la gent se les empesca per saltar-se tota mena de proteccions: des dels jocs de les consoles fins al Blu-Ray, passant pels DVD, etc.

Per tant, aquesta mesura tal i com es planteja canviarà completament les regles del joc de l’edició de llibre de text en aquest país. Moltes editorials s’enfronten literalment a la seva desaparició (i de retruc moltes llibreries, que sobreviuen gràcies a la venda de llibre de text). Com és que ningú no en parla? Això fa pudor de socarrim.

En fi, podria seguir encara molt més, perquè em queden coses al pap, però l’apunt s’està fent llarg i ara tinc altra feina. Veurem com acaba tot això, però jo tinc clar que em negaré a que els meus fills usin aquesta eina en les condicions que, sembla, es plantegen.

« Pàgina prèviaPàgina següent »